Gerard Figueras, militant de Comissions Obreres

El franquisme, en contra del que molts defensen sense manies ni vergonya, va ser un règim que va intervenir tota la societat. Amb més o menys fortuna, la seva intenció política era clara: eliminar la dissidència, físicament si calia, i enquadrar la societat en organitzacions afins. Com va fer el feixisme italià. O el nazisme alemany. L'obsessió també es traslladà al món laboral i sindical. De la pluralitat sindical, al sindicat únic (vertical, no fos cas). Béns confiscats, líders a l'exili o afusellats, i l'estat a través dels seus tentacles o via partit únic (aquell engendre de FET y de las JONS ...) fent-se l'amo de la veu dels treballadors. I treballadores. O, si més no, intentant-ho. Perquè sempre hi va haver resistència: encara que s'expropiessin els béns, posem pel cas, de la CNT o la UGT o el CADCI, i del món cooperatiu o cultural que l'envoltava. Encara que es cremessin els llibres de les biblioteques dels ateneus. Preguntin-se Vostès com, a Vilanova, l'Ajuntament va acabar sent propietari de l'actual Biblioteca Joan Oliva. Si no troben la resposta, no s'estranyin: en aquesta vila, i país, i Estat, vostres, hi ha coses que tendeixen a amagar-se sota la catifa: però farien bé d'investigar-les. O preguntar-les a les àvies. Els deixo aquest encàrrec. 

Finalitzada la Segona Guerra Mundial, el franquisme va sobreviure pels interessos geoestratègics. Dels americans, del Vaticà, de les potències occidentals i també, evidentment, de la URSS que preferia Checoslovaquia en mano que España volando. Els darrers membres de la generació republicana que quedaven vius, o es van desencisar amb el paper d'Anglaterra i França, o van veure com el PCE venia vilment l'intent guerriller. La CNT, anihilada físicament, va perdre's en debats estèrils a Tolosa. El règim semblava estabilitzat, sense oposició a l'exterior i amb poca oposició interior; a la dècada dels cinquanta, però, el món del treball començava a buscar articulacions pròpies. Així van nèixer, el 1960, Comissions Obreres (que a Catalunya prenen el nom de Comissió Obrera Nacional de Catalunya). Amb gent provinent del PSUC-PCE, UGT, CNT, JOC, HOAC i d'altres. La seva tàctica: l'entrisme. La UGT va col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera (sí sí: la UGT i el PSOE). Comissions va optar per infiltrar-se en el Sindicat Vertical per ensorrar el règim des de dins.

Doncs bé: Gerard Figueras, és de Comissions Obreres. És l'única explicació lògica. A dia d'avui, amb l'Alcaldesa Neus Lloveras citada i recontracitada en noséquantes causes generals contra el sobiranisme; amb presos polítics; amb els ministres manant via 155; un Govern per constituir; i Montoro intervenint encara més els pagaments i despeses de la Generalitat, resulta que Gerard Figueras continua mantenint el càrrec de Secretari General de l'Esport. Podeu veure la seva “salutació” al web institucional de referència, aquí. Amb desenes de repressaliats, investigats, empresonats ... I ell continua al ventre de la bèstia, en el paper de Jonàs, desafiant tota lògica. Suposo que treballant per entorpir aquells que entorpeixen el desenrotllament de l'autonomia catalana. 

Una mica rocambolesc. Sobretot si tenim en compte que el seu nomenament el signaren Carles Puigdemont i Neus Munté, el 2 de febrer de 2016, i aparegué publicat al DOGC (per als que els agrada aquestes coses, Decret 47/2016); l'un a l'exili, l'altra dimitida. Per la xarxa també hi trobem l'escalat salarial: 84.919,56€ anuals. Salari brut, entenc. I espero. Ho poden comprovar aquí. Vuit mil euros mentys que Elsa Artadi, que disposava de l'enutjós títol de Directora General de Coordinació Interdepartamental. Nostàmal, Gerard, per ser de Comissions. A la mamporrera del Mas Collel la van destituir, via Decret, el 19 de gener d'enguany. A veure: que igual a Gerard Figueras també l'han cessat. Però no he estat capaç de trobar cap mena de rastre del fet. Oimés: encara he localitzat unes entranyables declaracions de Méndez de Vigo: “No està previst ara mateix cessar l´actual Secretari general de l´Esport”; una altra cosa és, diuen, que Gerard Figueras accepti la subordinació directa a Méndez de Vigo i a reportar-li. De moment Gerard Figueras té previst seguir treballant amb normalitat. Sinó s'ho creuen, cliquin sobre aquest enllaç

La pregunta és: molt bé, Gerard, i ara què? És a dir, ara què fas? That's true? If is it true, com defenses el sobiranisme des de la teva magnífica posició de subordinat, intervingut i callat? És més, Gerard, entranyable “auxiliador” que em tens blocat a Twitter: amb aquesta actuació esperes encapçalar la llista de les municipals? Really?

Comentaris